Però trobem que cada llengua presenta una interpretació
diferent de l’entorn que determina la manera com els seus parlants interpreten
la realitat. És cert que després la ciència pot corregir la formulació
d’aquesta realitat i arribar a canviar inclús l’ús del llenguatge. Això és
així, sobretot, en aquells parlants que tenen un bon domini del registre formal
de la llengua. De tota manera és fàcil que persisteixin molts elements de la
lingüística originària, o sigui de l’ús popular de la llengua.
Ja hem dit que aquesta interpretació lingüística de la
realitat sol ser diferent en diferents idiomes. A continuació, veurem alguns
exemples en el cas del català i l’anglès.
QUEIXALS I DENTS – TOOTH (plural TEETH)
Nosaltres dividim les peces dentals de la boca en queixals i dents. Tenim mal de queixal
i ens arrenquen un queixal o una dent. En anglès només parlem de tooth
(plural teeth).
We have toothache. Tenim mal de queixal.
We have a tooth out. Ens arrenquen un queixal (o una dent).
És cert que aquest fet es neutralitza quan parlem en termes
científics. Aleshores tenim quatre tipus
de dents en tots dos idiomes: incisives, canines (o ullals), premolars i
molars.
DITS – FINGERS and TOES
Un altre exemple seria la qüestió dels dits. Nosaltres només parlem de dit. Podem especificar si són de la
mà o del peu. En anglès els de la mà son fingers i els del peu toes. Això expressa una realitat una
mica diferent de la nostra, ja que separa aquestes realitats conceptualment amb
paraules diferents.
Nosaltres podem dir: Els sers humans tenen 20 dits. En anglès hauríem de dir: Human beings have 10 fingers and ten toes (or
twenty fingers and toes).
Altres exemples:
There’s a hair
in my soup - Hi ha un pèl (o un
cabell) a la sopa.
I have to wash my hair - Haig de rentar-me els cabells.
Look at the blue sky - Mira el cel blau.
When good people die
they go to heaven - Quan les
bones persones moren van al cel.
At three (at ten) in
the morning - A les tres de la matinada. A les deu del matí.
Bees sting and wasps bite - Les abelles i les vespes piquen.
Fixeu-vos que, en aquest últim exemple, es veu que nosaltres
no distingim si els insectes punxen o mosseguen. En anglès sí que ho fan. Aquí
hi ha una càrrega cultural. És a dir, un anglosaxó sap si un insecte punxa o
mossega simplement aprenent a parlar el seu idioma.
The flower smells good - La flor fa bona olor.
I smell the flower - Oloro
la flor.
Igual que tenim verbs per accions actives i passives dels
sentits (mirar i veure, escoltar i
sentir) en català tenim també aquestes formes (olorar i fer olor) pel sentit de l’olfacte. En anglès tenim dos
verbs per a la vista i per a l’oïda (look and see, listen and hear)
però, en canvi, no es diferencia les accions de l’olfacte (smell).
When we go to bed we lock the front door - Quan anem al llit tanquem
(amb clau) la porta del pis.
Close the garden gate - Tanca la porta del jardí.
En aquest exemple
trobem que, en anglès, tenim dues interpretacions de la realitat: door,
gate i close, lock mentre que, en català, només una: porta i tancar.
Put the book on the desk - Posa el llibre sobre la taula (escriptori).
We have to change the
kitchen table - Hem de canviar
la taula de la cuina.
Que els idiomes divideixin la realitat de manera diferent,
no vol dir que no puguem en qualsevol idioma explicar la realitat amb la
mateixa riquesa. En el cas dels insectes, sempre podríem parlar de mossegar i
punxar, encara que no ho fem en el llenguatge de cada dia.
Us oferim finalment un quants exemples addicionals per si
teniu ganes de veure les diferències al diccionari:
flesh, meat carn
cream crema,
nata
clock, watch rellotgeleg cama, pota
tortoise, turtle tortuga
Com sempre, esperem que aquestes petites reflexions us
siguin d’utilitat.
